Noiet
Publicado en Feb 27, 2012
Prev
Next
Ombra trista, subterfugi masculí
que s'apropa a la faldilla, que mira els sins
acaronats per bruses blanques. El que calla,
enrogeix, enretira la mirada, i llavors a casa
es toca els ous mentre pronuncia el nom de l'Anna.
El noiet que qualsevol dia ens farà un disbarat. 
Página 1 / 1
Foto del autor Germinal
Textos Publicados: 5
Miembro desde: Feb 14, 2012
1 Comentarios 534 Lecturas Favorito 0 veces
Descripción

Poesia

Palabras Clave: un mel

Categoría: Poesa

Subcategoría: Romntica



Comentarios (1)add comment
menos espacio | mas espacio

Laura Torless

Més tèrbol que el primer que vas deixar. Inclús el darrer vers marca ombres d'un perill: l'home, aquest tipus d'home, no surt gens ben parat en el teu breu i relativament atractiu poema.
Responder
February 27, 2012
 

Para comentar debes estar registrado. Hazte miembro de Textale si no tienes una cuenta creada aun.

busy